Els misteris de l'Adobe Photoshop

Des de fa uns dies hem començat a utilitzar el Photoshop i tinc tants dubtes que no sabria per on començar. Només l'havia utilitzat fa alguns anys per retocar algunes fotografies, però les poques tècniques que coneixia les vaig oblidar. Ara m'adona que realment no sé utilitzar-lo i que estem fent coses que potser podria saber fer si m'hagués posat a fer-ho abans. 

Penso que a l'escola no es treballa amb aquest tipus de programa, o d'altres de programari lliure, que permeten retocar i utilitzar imatges amb un gran ventall de possibilitats. Aquest tipus de programa són una bona eina per a realitzar els nostres projectes i seria bo treballar-ho dins del currículum. 

A partir d'ara intentaré treballar més i conèixer tècniques a poc a poc per anar avançant en els meus coneixements. De moment el que he après és molt bàsic però són els primers passos per anar adquirint nous coneixements que em permetin utilitzar-lo. A continuació adjunto una de les activitats realitzades a l'aula.

Torrico, Marta (2012). Mida d'una imatge bitmap. 

¡Reflexionem, pensem i actuem!

Després de la xerrada d'en FrancescBusquets, el primer que m'ha vingut al cap és que si la meva activitat de Jclic la fes ara, seria molt més creativa, enriquidora i visual, que no pas quan la vaig fer. No tenia tants coneixements en relació a aquest tipus de programes i vaig anar provant per tal de crear una activitat adient a partir de les pautes marcades. 

Fent una reflexió més profunda... Per què als ordinadors de casa la majoria de vegades s'utilitzen programaris no lliures? Vull dir que si són de més fàcil accés els lliures, per què no els fem servir? Podria ser que no els coneguem perquè no hi ha suficient informació o perquè simplement ens acomodem al que tenim més a prop i no en busquem més. A moltes escoles n'utilitzen, però en d'altres sempre s'ha utilitzat el programari Windows. Durant la meva escolaritat només n'he conegut aquest i, ha sigut quan ja he sortit de l'etapa obligatòria, quan pel meu compte he descobert de nous. A Andalusia hi ha uns centres, a tots els pobles, anomenats Guadalinfo, en els quals pots accedir a Internet sense necessitat de pagar res. En aquests centres és on vaig descobrir el programari Linux, el qual es força diferent del que utilitzo a casa. Em va costar adaptar-me i, fins i tot ara, no acabo d’entendre completament el seu funcionament, ja que no l’utilitzo sovint i les tècniques es van oblidant.

Els programaris lliures poden ajudar a tenir accés a persones que potser no disposen de suficients recursos econòmics. Permeten un ventall més ample de possibilitats i evitar una despesa innecessària. No obstant, quan anem a comprar un ordinador a una botiga, sempre ens trobarem amb programaris de pagament, ja que ells el que fan es guanyar diners i, d’aquesta manera, no donen oportunitats a d’altres programaris que poden fer la mateixa funció.

Una altra raó que pot condicionar el fet d’emprar-los, és pel fet que no existeixen els mateixos programes i potser no tenen un ventall tan ample de possibilitats de treball. Aquest podria ser el cas del Photoshop, el qual és de pagament i del qual desconec si n’hi ha un programa similar lliure que pugui fer les mateixes funcions. Quan parlo de funcions faig referència a la qualitat amb què podem treballar amb les imatges, les eines de les quals disposem i la constant innovació que es porta a terme amb aquests programes.

Així doncs, hem de plantejar-nos què fer. Continuem amb els programaris comuns o intentem provar-ne de nous? És difícil quan a la societat està tant interioritzat la utilització d’un ells, però no perdem res si ho provem.

A poc a poc...

Bona nit! M'he decidit a escriure després d'haver realitzat unes quantes classes de l'assignatura, considero que ja puc extreure alguna idea. Ara ja tinc una idea més clara del que estem treballant i dels objectius que volem assolir. 

A vegades, quan ens plantegem l'exposició d'un text i/o d'un contingut en concret, sempre pensem que la millor manera de fer-ho és a partir de l'expressió oral. No obstant, per què no utilitzem d'altres recursos? Les imatges i els vídeos són recursos que poden expressar el que volem transmetre als nostres oients d'una manera més dinàmica i amena. Ens proporcionen informació diversa, depenent del punt de vista amb què la mirem, de la persona que l'estigui veient, etcètera. 

La societat està evolucionant a un ritme molt elevat i les persones han d'intentar adaptar-se a aquests avanços amb la major rapidesa possible. Tenim al nostre abast molts recursos diversos i rics en continguts que podem utilitzar per desenvolupar les nostres tasques. 

Per exemple; ens trobem en una aula amb infants de 2-3 anys i estem portant a terme una activitat. Els recursos que més desperten l'interés d'aquests són les imatges, els vídeos, l'expressió corporal que inclou gestos i desplaçaments, etcètera. Per què no apliquem la mateixa tècnica amb infants més grans o amb adolescents? Les paraules ajuden a transmetre de manera molt clara el que volem transmetre, però potser poden resultar poc creatives i/o dinàmiques. L'exemple més clar són els llibres; lletres i oracions que formen paràgrafs i que costen tant de llegir. 

Per utilitzar tots aquests recursos és necessari que disposem de noves tecnologies, ja sigui d'ordinadors, tablets, etcètera. Podem desenvolupar en els nostres infants destresses diferents a les que es treballen realitzant treballs manuals; treballar la motricitat fina a partir de la utilització de la tablet. Es poden treballar continguts diversos relacionats amb qualsevol matèria d'una manera lúdica que permet aprendre gaudint de l'activitat realitzada. 

Estupiñán, Oscar Javier.
Banco de imágenes y sonidos.

Durant els propers dies continuaré reflexionant i pensant idees noves que em puguin ajudar en el recorregut que he de fer per completar els meus coneixements. Arreveure! 

Què treballarem?

Comença la meva aventura pel món de les noves tecnologies, enfocades per a ensenyar als infants coneixements diversos d'una manera més lúdica i dinàmica. Tot i que ja conec diversos portals, xarxes socials i aplicacions, n'hi ha de molts desconeguts per a mi i, per això, vull aprofitar aquesta assignatura per aprendre tot el possible. 

En un primer moment, quan vaig matricular-me d'aquesta assignatura no tenia gaire clar quins serien els objectius a treballar ni les tasques a realitzar. Si estava clar que treballaríem amb les noves tecnologies però no quines serien ni amb quina metodologia les desenvoluparíem per poder posar-les en pràctica en un futur. Jo ja havia treballat amb programes com el Jclic però de manera breu i no tenia els coneixements necessaris per a poder portar-lo a la pràctica. 

Ara que hem començat i hem pogut observar quin sentit tindrà l'assignatura, encara em sorgeixen més dubtes que abans. Quantes aplicacions i/o programes existeixen per treballar amb els infants? Quina finalitat té cada u d'aquests? Quines activitats podem desenvolupar amb cada u? Aquestes i més preguntes encara no tenen resposta però aviat ho anirem treballant per conèixer més. 

Durant aquestes primeres estones de classe he pogut observar que els immigrants digitals tindrien més problemes que jo per a poder desenvolupar alguns programes treballats. La consciència dels nadis digitals és diferent de la de les generacions passades i l'estructura mental permet saber desenvolupar, en molt poc temps, programes desconeguts fins fa pocs dies. El Jclic és un programa senzill per elaborar activitats per a infants de totes les edats, però una persona que no domini les noves tecnologies podria trobar problemes per a treballar amb aquest. 

Torrico Garcia, Marta; 2012

Investigant diferents recursos digitals per a treballar a la xarxa he pogut conèixer alguns de nous. Coneixia la web d'xtec però no en coneixia d'altres que contenen recursos molt diversos per a mestres i professors. Em pregunto si algun dia seré capaç de crear un web de recursos que estiguin a l'abast de la comunitat educativa. Vull formar-me per a poder desenvolupar la meva tasca com a mestra amb tots els recursos possibles; ja no hi ha marxa enrere tal com diu Negroponte: 

"El futuro ya está aquí, y sólo existen dos posibilidades: ser digital o no ser" (Negroponte, Nicholas; 1995).

Fins aquí la meva primera entrada al bloc. És el primer que faig i espero que vagi envolucionant, en quant a contingut i disseny, per tal que arribi a ser un diari agradable i cómode de llegir per a, en un futur, poder fullejar-lo i recordar les meves experiències.